Aprendre tècniques per concentrar-se millor
La pràctica del ‘mindfulness’ o atenció plena ajuda les criatures a reduir l’estrès i a estar presents en tot allò que passa, sigui bo o dolent, ràpid o lent
GEMMA CASTANYER
“El mindfulness (atenció plena) consisteix a
estar present de manera conscient, a comprendre el que passa ara, tot
adoptant una actitud oberta i benvolent. Estar present en aquest
instant, sense opinar, sense rebutjar el que succeeix, sense deixar-se
endur pel nerviosisme diari”. Aquest és un fragment del llibre Tranquils i atents com una granota
(Ed. Kairós), un èxit de vendes a Holanda i França, que explica el
mètode de meditació específic per a nens que ha desenvolupat la seva
autora, la terapeuta Eline Snel, a partir del mètode de mindfulness del
professor nord-americà Jon Kabat-Zinn. Dirigit a nens d’entre 5 i 12
anys, Snel hi proposa històries i exercicis simples perquè pares i fills
els puguin fer cada dia. Segons l’autora, els resultats demostren que
els infants que els posen en pràctica dormen millor, estan més
concentrats i se senten més segurs.
De l’hospital a l’aula
Tot i que originàriament el mindfulness
prové de la tradició budista, no va ser fins a finals dels anys setanta
que el doctor Kabat-Zinn va experimentar que la pràctica d’exercicis de
meditació i ioga ajudava pacients en fase terminal, amb dolor crònic o
amb trastorns vinculats amb l’estrès. Va ser aleshores quan va crear un
programa perquè fos aplicat en l’àmbit clínic. Els resultats van ser
sorprenents: els pacients sentien menys dolor i reduïen la por, l’estrès
i l’angoixa.
Des d’aleshores, com explica l’especialista en mindfulness Elisenda Dalmau a www.mindfulnens.cat , “cada vegada sorgeixen noves evidències que el mindfulness
té un ampli potencial d’aplicacions”. A part de la mèdica, aquesta
tècnica té altres aplicacions, per exemple en el món educatiu: “L’entr
enament i la pràctica de mindfulness genera beneficis tant als
alumnes com als mestres. Els primers són capaços de concentrar-se més
fàcilment i durant més temps i els segons poden disposar de més temps
per ensenyar perquè captar l’atenció dels alumnes resulta més senzill”,
explica Dalmau.
Formada tant als Estats Units com a la Gran Bretanya, Dalmau ha començat a aplicar mindfulness
en dos centres del Maresme, l’Escola Joan Coromines de Mataró i l’INS
Alella: “L’ensenyament és molt pràctic, centrat en la pròpia
experiència. A les classes s’introdueixen exercicis senzills pensats per
incrementar la consciència del moment present. Es posen en comú les
experiències immediates que en sorgeixen i es relacionen amb les
experiències de la vida quotidiana”, explica. Una vegada finalitzat el
programa, el feedback dels alumnes és positiu: “Un 80% dels nois i noies de secundària van expressar la voluntat de continuar rebent formació en mindfulness.
A més, entenien com i quan han d’aplicar les tècniques, per exemple,
per concentrar-se a l’hora de fer els deures o estudiar; per calmar-se i
relaxar-se o per afrontar millor situacions d’ira, preocupació o
ansietat”, explica.
Luis López és doctor en
psicopedagogia i coordinador del programa Treva (Tècniques de Relaxació
Vivencial Aplicades a l’Aula). Fa temps que treballa en l’àmbit
educatiu, des de P-3 fins a batxillerat, on ell i el seu equip porten a
terme un programa a mida segons les necessitats de cada centre: “Primer
fem una avaluació dels nivells d’estrès de l’escola (tant dels alumnes
com del professorat). Posteriorment formem el professorat i després,
entre tots (l’escola i nosaltres), dissenyem un pla d’acció perquè cada
mestre pugui aplicar tècniques específiques amb els seus alumnes”, diu.
L’Escola Pia de Granollers fa tres anys que aplica el programa Treva
entre els seus alumnes per millorar el clima de convivència i dispersió
que havien detectat a les aules: “Des que ens ho van proposar que portem
a terme el programa Treva dins el projecte L’educació de la dimensió interior
amb l’objectiu de millorar el clima de l’escola i propiciar moments de
calma en què els alumnes es puguin trobar amb ells mateixos. De moment,
les enquestes de satisfacció dels nois i noies són bones: perceben menys
estrès i poden treballar més concentrats”, explica Xavier Serra,
director de projectes del centre.
Trucs per al dia a dia
Anna Pujol és instructora de mindfulness
i mare de l’Helena (14 anys), el Pau (12) i la Clara (8). La família
acaba d’arribar dels Estats Units, on l’Anna s’ha format a la mateixa
escola fundada per Jon Kabat-Zinn a Massachusetts i explica la multitud
d’aplicacions que la tècnica pot tenir en el dia a dia de cadascú:
“L’objectiu del mindfulness no és canviar res de la nostra vida,
si no estar present en el que hi ha. Bo o dolent, ràpid o lent”,
explica. “Una manera d’anar-lo introduint als nostres fills, a casa, és a
partir del menjar. Imaginem que tenim un pastís de xocolata al davant:
abans de començar a menjar, ¿ens preguntem com és la cadira on estem
asseguts? ¿La notem a l’esquena? ¿Fins on ens arriben les cames? ¿I
l’olor? ¿Ens arriba la flaire del pastís? ¿I els sons? Quin és el so que
sentim més llunyà? ¿I el més proper? Una vegada hem fet un mos quina
textura notem? Tot això ens convida a tornar a l’aquí i a l’ara i
provoca que les àrees del còrtex cerebral associades a l’atenció es
vagin engrandint. I això ens ajuda a prendre decisions amb més
claredat”, afegeix.
En el mateix sentit, Elisenda
Dalmau afegeix: “Estudis amb imatges cerebrals demostren que la
meditació pot modificar profundament l’estructura i el funcionament del
cervell. Es veuen reforçats l’aprenentatge, la memòria,
l’autoconsciència i la compassió i es debiliten l’ansietat i l’estrès”.